El rastre dels homes del nord (II) Loch Lommond
La nostra estada a
Escòcia ens va permetre topar, literalment, topar amb les restes
diverses evidències de poblament nòrdic com ja vam veure en l’entrada anterior sobre
les illes Òrcades. Avui parlarem sobre tot allò vam veure durant la nostra
estada al Loch Lomond, místic llac de la costa oest escocesa. Els
víkings havien arribat a les illes britàniques com a mers saquejadors, però,
gradualment, es van començar a establir a les costes occidentals i el més
interessant és que sovint, van comerciar, es van casar, van aprendre i van
pactar amb la població local que es trobaven al seu pas, prova d’aquestes
interrelacions n’és l’anomenat Hunterston brooch.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
Loch és una paraula que prové de la llengua gaèlica i significa llac.
Aquest gran llac ocupa, ni més ni menys, que 39 quilòmetres d’allargada per 8
quilòmetres d’ample, per no parlar dels seus 37 metres de profunditat. Tenim
constància que per les seves aigües van navegar naus víkings. De fet, la
presència dels homes del nord a la zona es pot rastrejar des de l’any 870 dC,
gràcies a les fonts escrites. Per exemple, els Annals d’Ulster parlen d’un
setge que va tenir lloc a Dumbarton Rock, un
emplaçament estratègic molt interessant, ja que es tracta d’una gran elevació
rocosa situada al costat de l’entrada del mar i que a més, proporciona el
control del riu Clyde. Podem relacionar
aquesta empresa amb els líders hiverno nòrdics de
Dublín: Ivar i Olaf, els quals haurien tornat cap a Irlanda amb
unes 200 naus, després de passar l’hivern a la fortalesa
de Dumbarton Rock. De tot això, l’arqueologia ha pogut corroborar
que, certament, alguna cosa, relacionada amb els víkings, va passar a finals
del segle IX. Això es deu a la presència de l’enterrament d’un guerrer inseparable
del seu armament personal. S’hi han trobat elements com una llança, un escut i
una espasa. El nom de l’emplaçament és cementiri de Boiden Burial.
No obstant això,
altres evidències arqueològiques al Loch Lomond ens suggereixen que
la presència de cultura nòrdica en aquesta zona no es va limitar a la ràtzia
puntual. Per una banda, en un altre sector del llac
anomenat Arden Cemetery, s’han pogut trobar 15 restes humanes, que
datarien d’entre finals del segle IX i principis del segle X, entre les quals
hi ha infants i dones, acompanyats pels seus objectes personals. Per altra banda, a Luss,
s’ha pogut trobar un element anomenat hogback, que, curiosament,
només se’n troben a les illes britàniques i que es podria tractar d’una mena de
marcador de terreny. De fet, s’ha relacionat amb el curs de les rutes
comercials on, potser, els homes del nord feien negocis amb la resta de
pobladors de la zona.
 |
| N.M.E. Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
Cal dir que aquest
element no es troba en el seu lloc original, ja que ara és al cementiri de
l’església de Luss, però això es deuria al fet que va ser portat en aquest
emplaçament durant el segle XIX. Per imaginar-nos tots aquests fets, quina
millor manera existeix que agafar un caiac i navegar pel llac com un
víking més. La nostra estada al Loch Lommond ens va permetre
fer-ho i va ser sensacional. Sabem que els homes del nord disposaven de
diverses tipologies d’embarcacions, en funció de les necessitats, però totes
seguien els mateixos esquemes constructius. Sabíem de l’existència de les naus
anomenades drakar, però el seu ús sembla que s’hauria de relacionar
amb la guerra. No obstant això, també sabem que existia una altra tipologia
d’embarcació més petita, anomenada knarr i el seu ús, per
contra, s’hauria de relacionar amb l’activitat comercial.
Per acabar, no gaire lluny
del Loch Lomond, a Hunterston, Airshire, s’ha trobat un
element, fet de plata, molt interessant, que s’anomena brooch. Es
tracta d’un petit objecte personal que es relaciona amb individus de cert
estatus social. El fet és que posseeix un interessantíssim còctel cultural: per
una banda conté elements d’estil irlandès i anglosaxó, però per l’altre conté
una inscripció de lletres rúniques on apareix un nom celta. S’ha suggerit que
va ser fet als voltants del 700 dC, però, possiblement, va canviar d’amo diverses
vegades. Aquest element ens parla de les interrelacions i contactes que,
segurament, van mantenir els diferents pobladors de la zona durant l’època dels
homes del nord.
Bibliografia recomanada
San José, Beltrán, Laia. (2014). Cómo luchaban los vikingos (I) – Vikingos,
guerreros de infantería. Recuperat de http://thevalkyriesvigil.com/2013/10/14/como-luchaban-los-vikingos-i-vikingos-guerreros-de-infanteria/
Lindkvist, Thomas. (2014). La transformación de Escandinavia: monarquías y cristianización. Desperta Ferro,3,46-51. Recuperat de http://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/no-3-la-herencia-vikinga/
Herschend, Frands. (2015). Las causas de la expansión vikinga. Desperta Ferro, 26,6-13. Recuperat de http://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/desperta-ferro-antigua-y-medieval-n-o-26-los-vikingos/
San José, Beltrán, Laia. (2014). El papel de la mujer en la sociedad vikingo-escandinava. Recuperat de http://thevalkyriesvigil.com/2014/03/09/sociedad-vikinga-i-el-papel-de-la-mujer-en-la-sociedad-vikingo-escandinava/#more-1115
The Hidden Heritage of a Landscape. Vikings. Recuperat de http://www.hiddenheritage.org.uk/heritage/vikings/
Altres fonts recomanades
Royal Museums Greenwich. Recuperat de http://www.rmg.co.uk/explore/sea-and-ships/facts/ships-and-seafarers/the-vikings
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada