dimarts, 17 d’agost del 2021

SKARA BRAE: La vida als confins del món prehistòric



 SKARA BRAE: LA VIDA ALS CONFINS DEL MÓN PREHISTÒRIC 




L'any 1850,  en alguna part de les anomenades illes Òrcades, al nord d'Escòcia, un fort temporal va deixar al descobert unes restes arqueològiques d'incalculable valor, les restes que en algun moment de prehistòria, concretament durant el neolític, els humans van habitar unes llunyanes i inhòspites illes. 

Entre la sorra de Skaill Bay, van aparèixer les restes d'una mena de cases de amb una forma circular, amb sòcols de pedra i els objectes de les persones que en algun moment hi van conviure. Es tracta d'un lloc recòndit, el vent bufa amb força i les onades de l'oceà atlàntic són a tocar d'una lleugera elevació on hi ha restes de cases estanyes als nostres ulls.


Foto: Aleix G.B



Foto: Aleix G.B


Foto: Aleix G.B



Paradoxalment, la sorra que una vegada havia engolit les restes de Skara Brae, les va ajudar a protegir de l'inexorable pas del temps. Les restes de cases que avui podem comptabilitzar fins a deu són una mena de finestra al neolític. Es creu que aquest poblament humà va ser habitat durant 600 anys, entre el 3100 aC i el 2500 aC.  

Van ser construïdes en una mena de petits monticles. Això es deu a què els habitants del neolític van viure en un clima força fred i exposats als temporals de l'oceà. Per tant, calia protegir-se de les inclemències meteorològiques i dels cops de les onades.  

Es tracta d'unes cases de forma circular, amb sòcols de pedra, el material més accessible i resistent de la zona, amb compartiments interns així com una llar de foc al centre de l'habitatge.

Passejant-hi et venen moltes preguntes, a què es dedicava la gent que hi va viure? quins productes cultivaven? com vestien? com els enterraven? tenien contacte amb l'exterior de les illes? com? perquè van abandonar casa seva? 


Foto: Aleix G.B


A finals dels anys 20, aquestes restes van ser excavades per Gordon Childe, ni més ni menys que un dels arqueòlegs més rellevants al llarg del segle XX, que va formular diferents hipòtesis sobre l'organització social dels humans durant el neolític des d'un punt de vista marxista. No podem evitar imaginar la nostàlgia d'aquells arqueòlegs vestits amb armilles i tirants així com la sensació de ser als confins d'un món molt llunyà tant geogràficament i temporalment. Segur que devien tenir la sensació de retornar al present alguna cosa excepcional, que feia milers d'anys que havia quedat oblidada. Eren altres temps...

Avui, les illes Òrcades  són encara un d'aquells llocs on el visitant que hi arriba té com a interès principal la cultura i la natura, i encara es respira aquella curiositat i aventura que va moure els arqueòlegs de la primera meitat del segle XX de sortir de les seves zones de confort. Avui en dia, Skara Brae és obert als visitants i és gestionat per Historic Scotland i ofereix un agradable recorregut a través del passat de les illes on s'hi poden observar recreacions de com eren les cases dels habitants així com material didàctic per facilitar-ne la seva interpretació, tenint en compte que les restes de les cases no passen de mig pam! Cosa lògica si recordem que van ser construïdes fa mil·lennis! 


Foto: Aleix G.B


BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Maeshowe and the heart of Neolithic Orkney.(2006).  Edimburgh: Historic Scotland

Mineo, Mario; Mazzuco, Niccolò. (2021). Los albores de la navegación. Desperta Ferro, El neolítico en Europa, 3,  25-29. Recuperat de  https://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/arqueologia-e-historia-37-el-neolitico-en-europa/https://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/arqueologia-e-historia-37-el-neolitico-en-europa/