La batalla d’Anglaterra (II) A l’altra banda del
canal: Dowding mou fitxa
L’intent de portar
a terme un desembarcament massiu al sud d’Anglaterra per part de les forces
armades alemanyes, l’any 1940, va acabar en desastre. En una entrada anterior
ens vam centrar a analitzar les causes d’aquest resultat. Nosaltres vam
destacar la falta de planificació que acusaven les forces del III Reich, que es
deu, fonamentalment, a un fort sentiment de superioritat, fet que va portar a
infravalorar irracionalment les possibilitats de la RAF. No obstant això, en
aquesta entrada ens proposem fer un gir de 360 graus i canviar de perspectiva,
amb l’objectiu d’obtenir una visió més completa de la contesa.
De fet, en aquesta entrada ens situarem a l’altra banda del canal de la Mànega, durant el mes de juliol de 1940, en plena batalla d’Anglaterra. En aquella època, el Regne Unit depenia de les forces d’aviació, vitals per evitar que l'illa de Gran Bretanya fos assaltada per la Wehrmacht, l’exèrcit alemany. Lògicament, a causa de les circumstàncies esmentades, en el centre de moltes mirades hi havia Hugh Dowding (1882-1970), mariscal en cap de l’aviació britànica, la RAF. Forçosament, les seves decisions influirien decisivament en el curs de la batalla. Davant aquest panorama, la resposta de Dowding va ser contundent, va articular un sistema de defensa del país que es pot considerar com a pràctic i eficient, el qual va permetre a les forces aèries aguantar el pols a la Luftwaffe, l’aviació alemanya, almenys el temps suficient, fins que aquestes van començar a cometre errors crucials. A continuació, analitzarem l’anatomia del sistema de Dowding i, finalment, extraurem algunes conclusions.
Foto: Aleix G.B |
Foto: Aleix G.B |
Cal parlar del
cervell de tota l’organització, Bentley Priory, quarter general
del Fighter Command i seu del comandament de Dowding. Aquesta
base emplaçada als afores de Londres va assumir un rol vital a l'hora de
coordinar tota la defensa aèria del país, ja que des d’allí arribava
informació sobre les posicions de l’aviació enemiga a mesura que aquesta
s’aproximava. Bentley Priory havia de donar instruccions als
aeròdroms repartits per Gran Bretanya de manera ràpida i encertada, veurem com.
Wireless Museum, Orkney. Foto: Aleix G.B |
RAF Museum. Foto: Aleix G.B |
Per una banda,
l’ informació que arribava a Bentley Priory venia de
diversos emplaçaments, com per exemple dels radars emplaçats a prop de la costa
britànica, però també de les posicions on hi havia personal d’observació, els
anomenats Observer Corps,
que ajudaven a precisar la tipologia d’avions enemics en camí. Aquesta
informació es transmetia constantment a la comandància de Dowding on
hi havia dues sales on es portava a terme tot el procés. La primera
s’anomenava Filter room,
on, com el seu nom indica, es destriava el gra de la palla i es diferenciava
entre avions enemics o propis. Llavors, un cop garbellada, aquesta informació
es transmetia a la sala del costat, que s’anomenava Operacion room. Allà hi havia un gran taulell en forma de
plànol de Gran Bretanya, on es representava gràficament la posició de les
unitats. En un silenci només trencat pel soroll d’algunes passes, la posició
dels avions enemics anava variant de posició al taulell. Aquest procés es va
dur a terme gràcies a la brillant feina portada a terme pel personal
de Bentley Priory, la Women’s Auxiliary Air Force,
cos que com el seu nom indica estava format per dones. Finalment, només
quedava extreure conclusions ràpides sobre quines unitats s’havien d’emprar per
no tenir baixes innecessàries o, per contra, a quins atacs s’havia de respondre
i quins, malauradament, no es podia. Un cop aclarit, les directrius
s’enviaven a les unitats disperses pel territori.
Wireless Museum. Orkney. Foto: Aleix G.B |
Per altra
banda, Dowding havia dividit les unitats de caces de la RAF per
sectors, com ara: 13 North&Scotland, 12 Central England,
10 SW England&S. Wales i la vital
11 South England. Cada sector disposava del
seu Fighter Command, comandament que solia estar emplaçat en un
dels aeròdroms principals del sector. Telefònicament, la comandància de sector
rebia les directrius de l’estat major de Bentley Priory, moment en
què, sovint, els pilots dels diferents aeròdroms havien de córrer cap als seus
caces com els Hurricane o els Spitfire. A més, la informació
processada a cada sector era vital per informar a les unitats de defensa
antiaèria, calia saber si els avions que sobrevolaven el sector en qüestió eren
propis o enemics.
RAF Museum, Foto: Aleix G.B |
En resum, creiem
que l’organització defensiva orquestrada per Hugh Dowding va
permetre al Regne Unit aguantar el temps suficient, fins que les forces armades
alemanyes van desistir en l’intent d’envair Gran Bretanya o, si més no, va
quedar suspesa indefinidament. Aquest sistema va permetre al personal dels
aeròdroms disposar d’uns minuts vitals per preparar els avions i posar-se en
camí. A més, el pilot disposava d’informació radiofònica dels moviments del seu
enemic, fet que, si tot anava bé, permetia respondre als atacs més
eficientment.
RAF Museum. Foto: Aleix G.B |
Bibliografia recomanada
Beevor, Antony. La
Segunda Guerra Mundial, Barcelona, Pasado y Presente,2012.
Bishop, Patrick. Battle of Britain, London,
Quercus,2010.
Hastings, Max. Se desataron todos los
infiernos, Barcelona: Crítica, 2011.
Altres
fonts recomanades
Bentley Priory Museum. Recuperat de http://bentleypriorymuseum.org.uk/
RAF Ibsley, Airfield Heritage Trust. Recuperat de http://www.ibsleytower.info/
Wireless Museum, Kirkwall, Orkney Islands. Recuperat de http://www.orkneywirelessmuseum.org.uk/