El rastre dels homes del nord (III) Lewis
Avui tornem a pujar
a bord del dracar, en aquesta ocasió per acompanyar els homes del
nord en un altre de les seves travessies habituals. De fet, si les
illes Orkney, Òrcades en català, s’havien convertit, clarament, en
territori víking, és lògic pensar que la diàspora podia continuar més enllà. En
aquesta entrada parlarem sobre les evidències que indiquen la presència de
cultura nòrdica a les illes Hèbrides, al nord-oest d’Escòcia. Cal dir que
ens és impossible continuar sense donar les gràcies a tota la gent que vam
conèixer i que ens va acollir durant la nostra aventura a Escòcia. Avui toca
donar les gràcies a en Tomek i la Maja, que ens van acollir a Thurso en
tornar de les illes Orkney. També donem les gràcies a la Iona, pel fet
d’acollir-nos i permetre’ns gaudir amb ella de paratges tan fantàstics com els
que l’illa de Lewis posseeix, de nou, gràcies a tota la seva família.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
Començàvem aquesta
entrada amb una mera suposició, si els víkings havien considerat que les
illes Orkney i Shetland eren un còmode port on buscar refugi abans o
després de les seves intrusions en diversos monestirs de les costes britanes és
fàcil pensar que el seu nas els hauria guiat a explorar les possibilitats de
les illes més occidentals. El fet que algunes fonts escrites entre els anys
1192 i 1206 com la Orkneyinga saga parlin sobre l’arribada dels homes
del nord a Lewis fa plausible aquesta possibilitat. Lògicament, si bé
les sagues són considerades com a elements fonamentals per endinsar-nos al
món dels homes del nord, no és menys cert que, com tota font, aquesta s’ha de
qüestionar, ja que en molts aspectes podria estar responent a determinats
interessos polítics de l’època en què va ser escrita. Tot plegat, només fa que
vulguem saber què hi diuen els arqueòlegs i els historiadors del segle XXI, els
quals coneixen el tema amb profunditat. Nosaltres veiem en
les evidències arqueològiques la prova més lapidària de l’arribada
d’una cultura nova a l’illa de Lewis. Concretament, al nord de l’illa s’han
realitzat excavacions on s’ha detectat la presència d’una estructura
rectangular, potser similar a les que ja havíem vist a les illes Òrcades. De
fet, la zona on es troben aquestes restes s’anomena Bostadh, paraula que
prové de l’antiga llengua que parlaven els homes del nord i sembla que el seu
significat és proper a les funcions d’una granja.
Aquests elements, juntament amb la recuperació de ceràmica, clarament diferenciada de la dels antics pobladors de l’illa, poden posar de manifest el desembarcament d’una nova manera de fer. A més, els treballs d’investigació també ens permeten tenir una visió una mica més clara de la vida dels homes del nord quan no estaven assaltant cap monestir. És pertinent dir que durant molt de temps, especialment des de l’època del romanticisme del segle XIX, s’havia donat visió bastant distorsionada de l’anomenada era víking (793 dC – 1066 dC). Per contra, avui en dia es tendeix a pensar que si bé la guerra i, per extensió, la pirateria eren actes socialment acceptats per part de les societats de cultura nòrdica del moment, no és menys cert que aquest factor tan sols seria com un gran arbre en un bosc, però que per si sol no ens permetria entendre de manera més global la mentalitat i la manera d’entendre la vida i el món d’aquella gent. De nou, el jaciment de Bostadh ofereix material arqueològic essencial per conèixer el dia a dia dels habitants de Lewis: s’han trobat restes d’ossos corresponents a vaques, ovelles i porcs, animals que encaixen perfectament en la lògica funcional d’una granja. Finalment, aquest jaciment també ens mostra restes de peix, el qual sembla que venia de zones allunyades de la costa, posant de manifest la destresa, sang freda i coordinació, ja que no devia ser senzill exposar-se als perills de l’oceà atlàntic i tornar per explicar-ho.
Potser és per això que el mar és un element essencial que s’ha de tenir present per intentar mirar el món amb els ulls d’un víking. Tant per pescar, com per comerciar, com per assaltar, els víkings havien d’entrar a un oceà carregat de simbologia. Per exemple, la deessa Rán, la qual representava els perills de l’oceà, podia causar un disgust a més d’un mariner. Per finalitzar, l’arqueologia ens aporta una tercera troballa: a l'illa de Lewis, concretament a una zona anomenada Balthos, s’ha pogut detectar la presència de tombes corresponents al període víking. És molt interessant que al marge de restes òssies, s’hagi pogut documentar la presència d’alguns objectes personals corresponents a una dona com per exemple: una cadena i dos broochs. Els broochs són objectes personals molt característics de la vestimenta de l’època, semblant a un pin. Sense cap mena de dubte, aquestes troballes ens permeten prestar atenció a la importància de les dones en el món víking. La gran i honorable consideració que tenien les dones en aquesta societat es deu al fet que el grup era conscient del fet que quan els homes s’endinsaven a la mar, eren les dones les que gestionaven les propietats, els aliments, les riqueses, els esclaus, a més de teixir amb gran habilitat i encarregar-se de cuidar i ensenyar als petits. Per acabar, també destaquem que a les tombes de Balthos s’han pogut trobar certs objectes d’estil celta, els quals obren un gran ventall de preguntes sobre el contacte entre els antics pobladors de Lewis i els homes del nord. De fet, sabem que la diàspora víking va provocar un fenomen de canvi molt interessant, sabem que poc tenien a veure els víkings de les illes occidentals, com Lewis, amb els víkings que havien anat a parar a l’Europa de l’est.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
Aquests elements, juntament amb la recuperació de ceràmica, clarament diferenciada de la dels antics pobladors de l’illa, poden posar de manifest el desembarcament d’una nova manera de fer. A més, els treballs d’investigació també ens permeten tenir una visió una mica més clara de la vida dels homes del nord quan no estaven assaltant cap monestir. És pertinent dir que durant molt de temps, especialment des de l’època del romanticisme del segle XIX, s’havia donat visió bastant distorsionada de l’anomenada era víking (793 dC – 1066 dC). Per contra, avui en dia es tendeix a pensar que si bé la guerra i, per extensió, la pirateria eren actes socialment acceptats per part de les societats de cultura nòrdica del moment, no és menys cert que aquest factor tan sols seria com un gran arbre en un bosc, però que per si sol no ens permetria entendre de manera més global la mentalitat i la manera d’entendre la vida i el món d’aquella gent. De nou, el jaciment de Bostadh ofereix material arqueològic essencial per conèixer el dia a dia dels habitants de Lewis: s’han trobat restes d’ossos corresponents a vaques, ovelles i porcs, animals que encaixen perfectament en la lògica funcional d’una granja. Finalment, aquest jaciment també ens mostra restes de peix, el qual sembla que venia de zones allunyades de la costa, posant de manifest la destresa, sang freda i coordinació, ja que no devia ser senzill exposar-se als perills de l’oceà atlàntic i tornar per explicar-ho.
 |
| Foto: Aleix G.B |
Potser és per això que el mar és un element essencial que s’ha de tenir present per intentar mirar el món amb els ulls d’un víking. Tant per pescar, com per comerciar, com per assaltar, els víkings havien d’entrar a un oceà carregat de simbologia. Per exemple, la deessa Rán, la qual representava els perills de l’oceà, podia causar un disgust a més d’un mariner. Per finalitzar, l’arqueologia ens aporta una tercera troballa: a l'illa de Lewis, concretament a una zona anomenada Balthos, s’ha pogut detectar la presència de tombes corresponents al període víking. És molt interessant que al marge de restes òssies, s’hagi pogut documentar la presència d’alguns objectes personals corresponents a una dona com per exemple: una cadena i dos broochs. Els broochs són objectes personals molt característics de la vestimenta de l’època, semblant a un pin. Sense cap mena de dubte, aquestes troballes ens permeten prestar atenció a la importància de les dones en el món víking. La gran i honorable consideració que tenien les dones en aquesta societat es deu al fet que el grup era conscient del fet que quan els homes s’endinsaven a la mar, eren les dones les que gestionaven les propietats, els aliments, les riqueses, els esclaus, a més de teixir amb gran habilitat i encarregar-se de cuidar i ensenyar als petits. Per acabar, també destaquem que a les tombes de Balthos s’han pogut trobar certs objectes d’estil celta, els quals obren un gran ventall de preguntes sobre el contacte entre els antics pobladors de Lewis i els homes del nord. De fet, sabem que la diàspora víking va provocar un fenomen de canvi molt interessant, sabem que poc tenien a veure els víkings de les illes occidentals, com Lewis, amb els víkings que havien anat a parar a l’Europa de l’est.
 |
| Foto: Aleix G.B |
Si bé hem començat aquesta entrada amb una pregunta, que ha estat contestada per l’arqueologia, voldríem acabar fent una petita reflexió. Creiem que és interessantíssim veure com la gent de Lewis, una de les zones d’Escòcia amb més parlants de gaèlic, ha sabut fer seu el llegat que els víkings havien deixat a l’illa, al marge de només considerar-los únicament com a pirates. Aquesta encertada visió només ha fet que beneficar Lewis, que disposa d’un gran patrimoni històric i multicultural llest per deixar bocabadat als visitants de tot el món, com un servidor. Per contra, Lewis ens torna a ser un exemple, en aquest cas de gestió del patrimoni. A Uig hi ha un petit museu però al mateix temps gran, on es tracta el tema de la cultura víking de manera fantàstica i és la prova que amb poc pressupost i espai es poden portar a terme bons projectes. Quan hi vam anar, l’entrada costava només £1 i una amable àvia ens ensenyava amb gran il·lusió tot el que podríem veure dins, que no era poc. Insistim a dir que és impressionant veure el que amb pocs diners i molta voluntat es pot arribar a fer.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
El museu disposa
d’una sala on s’ha simulat un habitatge víking amb tots els objectes i
productes de què disposaven dins, com: espècies, menjar, eines per treballar,
herbes medicinals, roba, armes, etc. A més, res del que s’exposa és casual,
sinó que darrere el museu hi ha un evident treball universitari, tant de
recerca històrica com de criteris museogràfics. A més, el museu disposa de
diversos dossiers de campanyes arqueològiques per aprofundir en el tema, si es
desitja. El museu també disposa de cafeteria al costat, accessible encara que
no s’hagi visitat el petit museu, l’èxit és que s’ha aconseguit que la gent de
Lewis hi vagi, com vam poder comprovar. Com a conclusió general,
és aquest el nord que creiem que hauríem de seguir per potenciar la gestió del
patrimoni a casa nostra. Des del nostre punt de vista és vital que el treball
col·lectiu passi per sobre de la individualitat, que es pugui coordinar la
indispensable investigació universitària amb l’empenta i entusiasme de les
poblacions de la zona i que aquestes hi juguin un paper protagonista. Si no
s’aconsegueix treballar en equip és molt probable que la deessa Rán s’emporti qualsevol
intent d’acostar la gent al seu patrimoni cap al fons del mar.
 |
| Foto: Aleix G.B |
Bibliografia recomanada
Articles
Lindkvist, Thomas. (2014). La transformación
de Escandinavia: monarquías y cristianización. Desperta Ferro,3,. Recuperat de http://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/no-3-la-herencia-vikinga/
Schom, Brittany., Quinn, Judy. (2014). The Vikings in Lewis. Recuperat de https://languagesmythsfinds.files.wordpress.com/2013/09/lmf2.pdf
Schom, Brittany., Quinn, Judy. (2014). The Vikings in Lewis. Recuperat de https://languagesmythsfinds.files.wordpress.com/2013/09/lmf2.pdf
Herschend, Frands. (2015). Las
causas de la expansión vikinga. Desperta Ferro, 26,. Recuperat de http://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/desperta-ferro-antigua-y-medieval-n-o-26-los-vikingos/
San José, Beltrán, Laia. (2014). El
papel de la mujer en la sociedad vikingo-escandinava. Recuperat de http://thevalkyriesvigil.com/2014/03/09/sociedad-vikinga-i-el-papel-de-la-mujer-en-la-sociedad-vikingo-escandinava/#more-1115
Altres fonts recomanades
Museums, Galleries Scotland. Uig Museum, Isle of Lewis. Recuperat de http://www.museumsgalleriesscotland.org.uk/member/uig-museum
