El rastre dels homes del nord (I) Orkney
La nostra aventura a les illes britàniques ens va portar a visitar Escòcia, i no podem continuar aquesta breu entrada sense donar-li les gràcies a en John, a la Rebeca i a tota la família, per fer la nostra estada a Sant Andrews inoblidable i pel gran viatge que ens va deixar a les portes d’Orkney. No menys agraïts estem amb la Marlene, per acollir-nos de manera fantàstica a Kirkwall. A tots ells els dediquem aquesta primera entrada sobre els homes del nord.
Les inhòspites illes Orkney, Òrcades en català, estan situades immediatament al nord de Gran Bretanya. Les formen un arxipèlag de 70 illes. A mitjans del segle VIII dC, van començar a arribar-hi grups d’individus que venien de terres foranes, d'Escandinàvia, eren els anomenats homes del nord. A més, a finals del segle VIII dC, sabem que grups de víkings van utilitzar Orkney com a cap de pont, molt útil a l’hora d’assestar cops puntuals sobre punts prèviament escollits de les costes britanes. No obstant això, els homes del nord van romandre a l'illa molt temps, tal com confirma l’arqueologia, i, fins i tot, van experimentar un llarg procés de canvi que els va portar a, per exemple, cristianitzar-se.
 |
| Foto: Aleix G.B |
Per entendre millor tots aquests fets ens remuntarem al dia 8 de juny de l’any 793. Els monjos del monestir de Lindisfarne, antic regne de Northúmbria (actual nord-est d’Anglaterra), van rebre un infame atac sorpresa que provocaria una autèntica jornada de robatoris i carnisseria. Qui sap si van veure com s’aproximaven unes naus de notable qualitat tècnica i aptes per a la navegació pels mars del nord, els anomenats drakars, que vol dir dracs. A bord, hi anaven bandes de guerrers que venien dels confins del seu món i que, en un inici, ni tan sols eren cristians, fet que els permetia no respectar l’autoritat moral de les comunitats eclesiàstiques. Els van anomenar víkings, que prové de la paraula anglosaxona wicing i que no defineix una ètnia, sinó un patró de comportament, similar al d’un pirata. Com nosaltres, actualment, és possible que alguns dels monjos es preguntessin: qui eren i d’on venien realment aquests wicing? Sens dubte, eren partides organitzades per diferents membres de les societats escandinaves de l’època, que s’havien vist, pràcticament, empesos a buscar un futur millor, lluny de casa.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
Es parla de diversos factors que ajudarien a comprendre la diàspora víking, malgrat que definir quin va tenir més pes és un tema que se’ns escapa. Com a factor fonamental, es parla d’un augment demogràfic que va provocar que molts joves no veiessin la possibilitat d’obrir-se camí a l’Escandinàvia de l’època. No obstant això, sembla que alguns autors han desestimat aquesta possibilitat per si sola, provant que sí que existia terreny suficient per absorbir el creixement demogràfic. També s’ha parlat d’un problema de caràcter polític, el problema podria radicar en la presència d’unes elits que haurien aconseguit perpetuar-se en el poder durant diverses generacions i que haurien impedit la mobilitat social, això hauria provocat que molts individus, fonamentalment joves, haguessin de marxar cap a terres llunyanes. El que sí que és un fet és que les ràtzies tenien un objectiu clar, el d’aconseguir un bon botí de riqueses i esclaus, que els permetés ascendir socialment, un cop s’havia guanyat prestigi, per haver prestat servei a tota la comunitat.
El nivell de planificació i execució dels raids a les illes britàniques és, sense cap mena de dubte, sorprenent. A mesura que adquirien experiència i coneixien el territori, els víkings solien tenir perfectament preparat el temps del viatge, tenint en compte quins eren els caps de pont més adequats per donar el cop i, per contra, quins eren els punts més dèbils i més suculents pel que fa a riqueses. Quan els tripulants de les grans embarcacions tornaven a casa, podien veure poblacions on hi havia cases de grans dimensions sense un orde aparent. Hi vivien homes lliures, els anomenats karls, però també nobles anomenats jarls i esclaus, els trhall. Grosso modo, la gent es dedicava a treballar a les seves granges, a pescar, a treballar el ferro, a comerciar, etc.
 |
| Glasgow Museum. Foto: Aleix G.B |
 |
| N.M.S Foto: Aleix G.B |
Progressivament, alguns víkings ja no van tornar a casa, sinó que es van començar a establir en diversos punts de les costes occidentals. Les illes Orkney són un bon exemple de posició geoestratègica favorable a l’hora d’assestar ràtzies a qualsevol punt de les costes britanes o, senzillament, per on passaven les rutes comercials. Com que vam tenir l’oportunitat de visitar Orkney, ens vam poder imaginar que sentien els víkings en navegar per aquells mars. De fet, el viatge en ferri és tot una aventura, ja que, com en altres ocasions hem comentat, el mar del Nord ens és totalment desconegut i aquell dia les onades ens explicaven on érem millor que qualsevol guia. Quan començaven a arribar l’arxipèlag, vam veure les grans onades estimbar-se contra les roques, tot un espectacle. La composició de gran part de les illes ha format una mena de gran mar interior, que no està de menys explicar que també va tenir gran importància estratègica durant les dues guerres mundials del segle XX, és Scapa Flow.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
El ferri ens va deixar a Saint Margareth Hope. El segon dia a Orkney vam llogar un cotxe, fet que ens va permetre visitar gran part de les joies patrimonials que atresoren les illes com: Ring of Brodgar, Maeshowe i Skara Brae, responsables del gran renom d’Orkney a escala mundial, tot un exemple de promoció del turisme cultural de qualitat. No obstant això, com que aquesta entrada està dedicada als homes del nord, ens centrarem a parlar dels rastres de presència víking a les illes com, per exemple, Brough of Birsay al nord-oest de Mainland.
La paraula Birsay significa emplaçament fortificat, però que té connotacions de lloc apte per a la defensa, a causa de les condicions naturals que en aquest cas són: elevació envoltada de zones rocoses de grans penya-segats a primera línia de mar que, a més, és difícilment accessible quan la marea puja. Allà es conserva una excel·lent seqüència de poblament nòrdic des del segle IX al segle XI i, fins i tot, una església d’estil romànic del segle XII, prova de certa mutació religiosa.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
Visitar el poblat és una autèntica classe d’arqueologia, veure els sòcols dels habitatges ens permet entendre per què els ferrers estaven situats als afores, per minimitzar el risc d’incendi. També podem examinar gran quantitat d’habitatges de grans dimensions, les denominades hall house, i veure com funcionaven internament. Fàcilment, ens podem imaginar una família nombrosa explicant llegendes i rondalles, tot reunits al voltant d’una gran foguera ubicada a la part central de l’habitatge, delimitada per un rectangle fet amb lloses de pedra.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Foto: Aleix G.B |
Anecdòticament, els víkings també van voler deixar la seva empremta en monuments ancestrals de les illes, com ara la impressionant tomba neolítica de Maeshowe, on hi ha una col·lecció de 33 grafits. Ens podem imaginar la reacció dels homes del nord en veure la magnificència de les tombes, construïdes al voltant del 2800 aC, que van anomenar orkahaugr, i és un fet que no pocs i poques van voler deixar-hi un record en forma de grafits, alguns fets amb destrals i altres amb dagues. Actualment, a les tombes només s’hi pot accedir amb un guia de Historic Scotland, el qual ens va fer una visita molt professional.
 |
| Foto: Aleix G.B |
 |
| Plafó Historic Scotland. Foto: Aleix G.B |
 |
| Plafó Historic Scotland. Foto: Aleix G.B |
A més, a l’antic Broch de Gurness, hi ha evidències de l’enterrament d’un membre víking, s’hi ha trobat un cos que correspon a una dona i alguns objectes personals. No voldríem acabar aquesta breu entrada d’introducció sense parlar del llegat víking a la catedral de Kirkwall, la qual és plena de referències als homes del nord. Sense anar més lluny, la catedral va ser fundada, per voluntat de Rognvald, Earl de Orkney, l’any 1137.
 |
| N.M.S. Foto: Aleix G.B |
The Broch of Birsay. (2014). Edinmburgh: Historic Scotland.
The Brochs of Gurness and Midhowe. (2014). Edinmburgh: Historic Scotland.
The Brochs of Gurness and Midhowe. (2014). Edinmburgh: Historic Scotland.
Maeshowe and the heart of Neolithic Orkney. (2014). Edinmburhg: Historic Scotland.
Lindkvist, Thomas. (2014). La transformación de Escandinavia: monarquías y cristianización. Desperta Ferro,3,46-51. Recuperat de http://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/no-3-la-herencia-vikinga/Herschend, Frands. (2015). Las causas de la expansión vikinga. Desperta Ferro, 26,6-13. Recuperat de http://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/desperta-ferro-antigua-y-medieval-n-o-26-los-vikingos/
San José, Beltrán, Laia. (2014). El papel de la mujer en la sociedad vikingo-escandinava. Recuperat de http://thevalkyriesvigil.com/2014/03/09/sociedad-vikinga-i-el-papel-de-la-mujer-en-la-sociedad-vikingo-escandinava/#more-1115
San José, Beltrán, Laia. (2013). Cómo luchaban los vikingos (I) – Vikingos, guerreros de infantería. Recuperat de http://thevalkyriesvigil.com/2013/10/14/como-luchaban-los-vikingos-i-vikingos-guerreros-de-infanteria/
San José, Beltrán, Laia. (2013). Lo complicado de las definiciones: Qué o quién fue realmente un vikingo. Recuperat de http://thevalkyriesvigil.com/2013/08/26/lo-complicado-de-las-definiciones-que-o-quien-fue-realmente-un-vikingo/
San José, Beltrán, Laia. (2014). 8 de Junio del 793: Lindisfarne o el inicio de la Era Vikinga. Recuperat de http://thevalkyriesvigil.com/2014/06/08/8-de-junio-del-793-lindisfarne-o-el-inicio-de-la-era-vikinga/
San José, Beltrán, Laia. (2014). Sociedad Vikinga (II). Organización social (Parte III): La pirámide social en la Era Vikinga: jarls (nobles), bœndr (hombres libres) y thræll (esclavos). Recuperat de http://thevalkyriesvigil.com/2014/07/09/sociedad-vikinga-ii-organizacion-social-parte-iii-la-piramide-social-en-la-era-vikinga-jarls-nobles-boendr-hombres-libres-y-thraell-esclavos/
Altres fonts recomanades
Jorvik Viking Centre. Where did they come from?. Recuperat de http://jorvik-viking-centre.co.uk/who-were-the-vikings/where-did-they-come-from/
Maeshowe. Recuperat de http://www.maeshowe.co.uk/
Orkneyjar, The heritage of the Orkney islands. Maeshowe's runes Viking graffiti. Recuperat de http://www.orkneyjar.com/history/maeshowe/maeshrunes.htm
Jorvik Viking Centre. Where did they come from?. Recuperat de http://jorvik-viking-centre.co.uk/who-were-the-vikings/where-did-they-come-from/
Maeshowe. Recuperat de http://www.maeshowe.co.uk/
Orkneyjar, The heritage of the Orkney islands. Maeshowe's runes Viking graffiti. Recuperat de http://www.orkneyjar.com/history/maeshowe/maeshrunes.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada