“Even the olives were bleeding” L’eco de la Guerra Civil Espanyola a Limerick
Limerick ha estat escollida ciutat de la cultura 2014 i dins dels diversos actes culturals que es porten a terme n’hi ha un dedicat al record de 6 combatents irlandesos que es van allistar a les brigades internacionals, unitat republicanes formades per voluntaris d’arreu del món. Durant els dies 12 i 14 de setembre es van celebrar debats, sessions de música, visites i poesia.
Even the olives were bleeding ("Fins i tot les olives sagnaven") és una cita atribuïda al poeta irlandès Charlie Donnelly, que va morir en combat el 27 de febrer de 1937, durant la batalla de Jarama. Sens dubte, la frase és evocativa del grau de sofriment a què es va arribar durant la Guerra Civil Espanyola.
Limerick a
l’inici de la Guerra Civil Espanyola
Un interessant article
de Barrie Wharton titulat “L’última creuada: El paper
de Limerick a la Guerra Civil Espanyola” ens planteja com es va
percebre una guerra a priori molt forana, des de Limerick.
La dècada dels 30 és una època de radicalització de les diverses opinions sobre el pes polític i social que havia de jugar la religió catòlica a Espanya. Per una banda, un sector de la societat va radicalitzar el seu discurs, fet que va derivar en un augment dels atacs directes a tot allò que tingués a veure amb l’església. Per altra banda, un altre sector de la societat s’autoconsiderava com a únic defensor de l’estat catòlic. Una mena de lluita a l’estil creuada. Aquesta retòrica de la croada era molt fàcil d’entendre a Limerick durant els anys 30. Cal recordar que a Irlanda, en general, l’església catòlica és un element molt important a l'hora de diferenciar-se políticament del llarg domini britànic a l’illa. Si li sumem el factor de la simple fe verdadera, que segurament estava present en molts dels que van partir a la península, s’entén més bé el reclutament de més de 50 membres de la Brigada Irlandesa per part del General O’Duffy i l’afalagament per part de la premsa local del moment. A l’article de Barrie Wharton es parla de la trajectòria de vida dels diferents membres d’aquesta brigada, no necessàriament havien de ser radicals o víctimes de la depressió dels anys 30. No obstant això, el grup que O’Duffy va crear, conegut com a camises blaves, posseïa una estètica i unes formes molt properes a les adoptades per l’exèrcit sublevat.
La dècada dels 30 és una època de radicalització de les diverses opinions sobre el pes polític i social que havia de jugar la religió catòlica a Espanya. Per una banda, un sector de la societat va radicalitzar el seu discurs, fet que va derivar en un augment dels atacs directes a tot allò que tingués a veure amb l’església. Per altra banda, un altre sector de la societat s’autoconsiderava com a únic defensor de l’estat catòlic. Una mena de lluita a l’estil creuada. Aquesta retòrica de la croada era molt fàcil d’entendre a Limerick durant els anys 30. Cal recordar que a Irlanda, en general, l’església catòlica és un element molt important a l'hora de diferenciar-se políticament del llarg domini britànic a l’illa. Si li sumem el factor de la simple fe verdadera, que segurament estava present en molts dels que van partir a la península, s’entén més bé el reclutament de més de 50 membres de la Brigada Irlandesa per part del General O’Duffy i l’afalagament per part de la premsa local del moment. A l’article de Barrie Wharton es parla de la trajectòria de vida dels diferents membres d’aquesta brigada, no necessàriament havien de ser radicals o víctimes de la depressió dels anys 30. No obstant això, el grup que O’Duffy va crear, conegut com a camises blaves, posseïa una estètica i unes formes molt properes a les adoptades per l’exèrcit sublevat.
 |
| C.F.V.M. Foto: Aleix G.B |
Al marge de tots aquests condicionants sociopolítics, no es pot generalitzar, així ens ho ensenya la història. Frank Ryan va néixer al comptat de Limerick i va participar com a brigadista internacional a la Guerra Civil Espanyola. En el moment que va anar a Espanya, ja era un experimentat combatent de l’I.R.A (Exèrcit Republicà Irlandès). Com a brigadista, va ocupar el rang de comandant de la secció irlandesa, enquadrada dins la quinzena brigada, on també hi havia Charles Donnelly. Ryan va caure presoner i a continuació, portat a l'alemanya nazi, on va passar-hi la major part de la Segona Guerra Mundial, fins que estranyament hi va morir l'any 1944. Aprofundir en l'interès dels alemanys en portar Ryan cap a Alemanya és un altre tema interessant.
Experiències similars van viure Jim Woulfe i Gerard Doyle, que també van ser brigadistes internacionals. Els dos estaven afiliats al partit comunista i tots dos havien viscut en altres països. Woulfe va marxar a treballar a Canadà i Doyle a Anglaterra. Tots dos van morir a la península Ibèrica.
El monument dedicat als brigadistes
internacionals
“Gerard Doyle”
“Emmett Ryan”
“Frank Ryan”
“Joe Ryan”
“Jim Woulfe”
Al monument, també hi ha escrits els
camps de batalla on van participar, tals com:
“Madrid”
“Jarama”
“Guadalajara”
“Brunete”
“Belchite”
“Teruel”
 |
| Foto: Aleix G.B |
També hi ha inscrita una cita de Miguel Hernández (1910-1942), que diu:
“ Si hay hombres que contienen un alma
sin fronteras”
Una altra cita que es pot llegir en un dels
costats és el famós crit de guerra republicà:
“ No pasarán!”
També s’hi poden veure una mena de formes
semicirculars o espirals de regust celta, que semblen emergir a la superfície
del monument.
Bibliografia recomanada
Articles
Wharton, Barrie. (2002). La última cruzada: El papel de Limerick en la Guerra
Civil Española. Recuperat de http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2654862
