ELS CERCLES DE LEWIS

   

ELS CERCLES DE LEWIS 

Al nord-oest de les illes britàniques, a Escòcia, s'hi troben unes illes anomenades Hèbrides i Lewis i Harris en són les principals illes. Són uns territoris on, quan s'hi arriba, encara es respira certa sensació de ser en un lloc especial, apartat de la civilització, que guarda aquell eco que ens envia un passat llunyà, carregat d'història i natura. És com si fóssim experimentant una mena de viatge en el temps a l'estil de l'aclamada sèrie de televisió Outlander. La comparació no és casual, en aquestes illes s'hi troben una mena de cercles megalítics molt espectaculars. Aquests cercles haurien estat construïts entre el 2900 i el 2600 aC i el més important s'anomena Callanish. 

Foto: Aleix GB

Foto: Aleix GB

Aquests cercles, en temps prehistòrics, sembla que eren espais rituals amb una gran importància simbòlica i es discuteix la significació del lloc on eren erigits. En tot cas, aquesta significació tenia relació amb el sistema de vida a l'època neolítica i això vol dir un sistema de vida basat en l'agricultura i la ramaderia. En efecte, les comunitats d'agricultors del nord de les illes britàniques van aconseguir desenvolupar-se i organitzar-se de forma important i aquests espais en són la prova, són allò que ens van voler deixar des dels temps més remots i que encara són ben presents. És clar que ja no sabem què representaven exactament, ni en quins moments del cicle de l'agricultura les comunitats s'hi reunien. Una hipòtesi és que cada 18 anys, es produïa un fenomen on la lluna apareix a l'horitzó i es veu molt més gran que habitualment, aleshores l'efecte que devia produir potser hauria estat un moment de congregació per les comunitats de la zona, sempre amb relació als cicles de l'agricultura i de la producció de la terra.

Foto: Aleix GB

Foto: Aleix GB

Foto: Aleix GB

Però, més enllà de suposicions, tot el que podem veure avui són 13 grans pedres, algunes de 4 metres d'alçada. Aquestes pedres van acompanyades d'una gran avinguda de megàlits que li donen una aparença de creu. El que sí que també sabem és que no estem davant d'un espai aïllat, perquè a prop del que s'anomena com a Callanish, s'hi troben altres espais megalítics com Callanish II, amb 10 pedres més o Callanish III, amb 13 pedres. Per tant, és clar que ens trobem davant d'una societat molt desenvolupada que ocupava diversos espais de l'illa de Lewis i que segurament guardaven una relació.

Cap a l'edat del bronze, aquests espais haurien quedat en desús i abandonats, envoltats de llegendes i mites sobre els seus constructors, ara convertits en gegants o entitats d'un altre món que ningú recordava...

BIBLIOGRAFIA RECOMANDA

Calanais Standing Stones. Recuperat de https://www.historicenvironment.scot/visit-a-place/places/calanais-standing-stones/