Enmig de la tempesta (I) Bristol

Enmig de la tempesta (I) Bristol

Aquesta entrada la volem dedicar a l’ historiador David García Algilaga per la gran tasca que juntament amb els membres del GRAG (Grup de Recerca de l’aviació a Girona) estan duent a terme amb l’objectiu de recuperar un patrimoni històric encara present a l’Empordà i que posseeix un altíssim interès. A més, la seva tasca rigorosa pel que fa la investigació ens aporta un coneixement que, tant ens serveix per entendre els bombardeigs i la guerra des d’una perspectiva global, fins a interessar-nos per les mateixes experiències dels testimonis que tant a Catalunya com a Anglaterra, malauradament, van viure algunes atrocitats semblants.

Els enfrontaments entre les forces àrees britàniques i alemanyes van afectar directament el dia a dia de la població civil, que van haver de conviure amb els infames bombardeigs que podien caure a qualsevol punt de les illes britàniques. Tant és així que, per exemple, els habitants de ciutats com: Londres, Bristol, Liverpool, Cardiff o, fins i tot, Belfast en van patir les conseqüències. Enmig de la tempesta seran diverses entrades on parlarem sobre aspectes relacionats amb els bombardeigs de ciutats, ho farem deixant els avions a la pista dels aeròdroms i parlant sobre: sirenes, refugis, i les persones que es van veure empeses al bell mig de la tempesta.

Foto: Aleix G.B

Foto: Aleix G.B

Concretament, els habitants de les illes britàniques van començar a experimentar els horrors de la guerra de manera directa a partir de 1940, moment en què les forces armades alemanyes es (Wehrmacht) trobaven emplaçades al nord de França i, lògicament, el perill d’una invasió massiva era més que una possibilitat real, els habitants de països com Polònia ho podien corroborar. A més, la manera en què es portaven a terme aquestes invasions tampoc convidava a estar gaire tranquil, el menyspreu per la població civil era un fet. Tant és així que la destrucció de fàbriques, ports o ferrocarrils no suposava cap dilema moral per part de l’aviació, en aquest cas del III Reich, encara que tals elements es trobessin al bell mig d’una ciutat. La ciutat de Bristol, Anglaterra, és un bon exemple per parlar dels objectius d’un bombardeig a una ciutat en el context de la Segona Guerra Mundial i entendre la situació de trobar-se enmig d’un bombardeig. Bristol es troba al sud oest d’Anglaterra, en una zona per on passa el riu Avon, que comunica directament amb el mar d’Irlanda. A l’època en què la ciutat va ser bombardejada per part de l’aviació alemanya ja disposava d’una gran infraestructura per permetre l’entrada a vaixells de tota mena i mida. Sabem que a finals del segle XIX, s’havia portat a terme una remodelació de la infraestructura portuària. A més, l’any 1872, sembla que ja s’havia posat en funcionament una línia de ferrocarrils que arribava a les instal·lacions portuàries, coneguda com a Bristol Harbour Railway, que s’anava ampliant successivament.

Foto: Aleix G.B

Foto: Aleix G.B

Foto: Aleix G.B

En context de guerra, aquests elements convertien Bristol en probable objectiu per part de l’aviació alemanya. Bristol es convertia en una d’aquelles ciutats que podríem definir com a pulmó pel Regne Unit, ja que permetia l’arribada de: menjar, material i altres reforços des de l’altra banda de l’oceà. Gràcies al ferrocarril, la ciutat també estava comunicada amb altres parts de l’illa com Gal·les o les anomenades Midlands angleses, al centre d’Anglaterra.

També cal tenir present l’existència d’una fàbrica d’avions, The Bristol Aeroplane Company, on es produïen els bombarders lleugers Bristol Blenheim. Sense gens de respecte per la presència de civils, sabem que Bristol va ser bombardejada el 24 de novembre de 1940. En aquell moment, sembla que es va entrar en una fase diferenciada, on els objectius principals es van centrar en la destrucció d’indústries i ports. No obstant això, cal tenir en compte que els bombarders de l’època com els Heinkel He 111 no eren gaire precisos, fet que ja s’havia pogut observar en poblacions com Figueres o Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). És molt recomanable consultar Ales Negres i Xampinyons. Bombardeigs i Refugis. Figueres 1936 – 1939. A més, eren habituals els bombardejos nocturns, fet que provocava que als alemanys encara els fos més difícil delimitar el perímetre de bombardeig. Concretament, sembla que el bombardeig del dia 24, per part de 148 avions, va provocar una gran destrucció del centre de Bristol i se’n va endur la vida de 200 persones, a més de ferir-ne moltes més. També va causar una gran quantitat de focs a causa de les bombes incendiàries que es llançaven durant els primers moments del bombardeig.

Foto: Aleix G.B

Hem llegit algunes memòries de testimonis que van presenciar bombardejos. Molts descriuen què estaven fent en el moment que començaven els bombardeigs: treballant, prenent un cafè, a casa d’uns parents, anant al teatre. A continuació, alguns d’ells ens descriuen l’inici d’un imminent bombardeig anunciat per les sirenes repartides per Bristol. Llavors, era el moment de córrer cap al refugi més proper. Sabem que van existir diverses tipologies de refugi. És un bon moment per parlar dels famosos refugis Anderson, els quals ja s’havien començat a repartir l’any 1939 per part del govern britànic. Es tracta d’estructures de protecció que havien de donar refugi a un màxim de 6 persones durant els efectes dels bombardeigs. Els refugis estaven formats per 6 planxes metàl·liques en forma de U invertida, que mesuraven 1,95m d’alçada i 1,35m d’amplada. S’havien d’emplaçar als jardins de les cases particulars i calia que la base quedés a un nivell semi subterrani, per després cobrir l’exterior amb més terra. No obstant això, les administracions locals també van habilitar diversos refugis públics de tipologia diversa. De nou, els testimonis ens parlen de les hores dins els refugis de tota mena, amb qui les passaven i que feien per passar l’estona, fins que les sirenes deixaven de sonar. En sortir, la majoria descriuen un escenari apocalíptic, una ciutat en ruïnes i, encara, plena de flames. Sense cap pla estratègic global, les forces aèries alemanyes van continuar bombardejant objectius de les ciutats britàniques com Bristol fins a les acaballes de la guerra.

Foto: Aleix G.B

Foto: Aleix G.B

Bibliografia recomanada

García, Algilaga, David. Ales negres i xampinyons: bombardeigs i refugis Figueres 1936 – 1939, Viladamat, Gorbs, 2015

University of Exester. Bombing, States and Peoples in Western Europe 1940-1945. Recuperat de http://humanities.exeter.ac.uk/history/research/centres/warstateandsociety/projects/bombing/britain/

University of the West of England. Night Blitz - November 1940 to June 1941. Recuperat de http://humanities.uwe.ac.uk/bhr/Main/ww2/1_8.htm 

Altres fonts recomanades

Anderson Shelters. Recuperat de http://www.andersonshelters.org.uk/history.html

Bristol Blitzed. Recuperat de http://www.bristolblitzed.org/?page_id=14

Bristol Harbour Railway. Recuperat de http://bristolharbourrailway.co.uk/history/

Story of the Line from Bristol to Bath. Recuperat de http://www.avonvalleyrailway.org/historical/midland-railway

The History of Bristol. Recuperat de http://www.buildinghistory.org/bristol/